4a.ETAPA- CALAHORRA-NAJERA
Día: dissabte 8.07.06
Km.: 87
Media: 13.5 km/h
Tiempo de pedaleo: 6h 30'
A uns cinc quilòmetres torno a travessar-la, però, prop de Alcanadre. Travesso el poble per a seguir pel Camí. El Camí, contínua bé senyalitzat però les pedres no desapareixen. A l'estona, abans d'arribar a Arrubal torno a trobar-me amb la via del ferrocarril, la qual travesso. Entro en Arrubal, pas al costat de la seva església *parroquial i en baixada continu cap a Agoncillo. Agoncillo està prop, no trigo molt a arribar a la seva plaça major. Com era mig matí, realitzo la compra de l'esmorzar, trobo una botiga bé sortida i en ella compro el necessari.Demano al botiguer que m'indiqui com haig de continuar el Camí i molt amablement m'explica que haig de fer. El botiguer, molts diumenges ho recorre com teràpia “antiestrès”. Atesa la seva explicació, em dirigeixo a seguir-la, però abans, faig unes fotos al seu castell(Castillo de las Aguas Mansas, actual ajuntament i al seu Passeig principal. Em va cridar l'atenció el fet de que els carrers estiguessin endreçades i els seus monuments bé conservats. Agoncillo mereix una parada. Surto del poble, tal com m’havia explicat el botiguer, i, a la poca estona passo el riu Leza i entro en Recajo.
En Recajo decideixo seguir per la N-232, que no duu massa circulació i el voral és ampli. No portava gaires quilòmetres fets, quan veig que la carretera està en obres, ara la n-232 es converteix en una autovia. Agafo el lateral que paral·lel a l’autovia em porta cap el meu destí. Entro en Logronyo per un gran polígon industrial. Pregunto si saben d'unes fletxes grogues, no obtinc bona informació. Finalment m'aconsellen agafar l'antiga carretera de Logronyo i m'indiquen com. Així ho vaig fer i amb un parell de rectificacions em vaig presentar en la porta de l'alberg dels Pelegrins. L'alberg encara no havia obert les seves portes, era mig dia. Les motxilles i els pelegrins ocupaven una part important del carrer de forma desordenada. No em vaig aturar més estona, vaig prosseguir el meu camí cap a l'embassament de la Grajera. En l'embassament existeix una gran àrea de recreo, amb grans zones verdes, amb barbacoes, taules, bancs i fonts d'aigua. Un lloc ideal per a parar-se a esmorzar i fer una becaina. Allà vaig estar fins a passades les quatre de la tarda.Era bona hora per a reprendre el meu camí cap a Navarrete. M’aturo a beure aigua en la porta del cementiri, torno a observar la seva entrada, i, descansat continu cap a Ventosa. Una altra vegada, el Camí torna a tenir problemes. Mes obres, ¿Nova autovia?. La fletxa se’m perden però, per poca estona. Aquest camí ja ho conec bé i no Em preocupa no veure-les. Per cert, el Camí està molt més concorregut que el tram aragonès. De tant en tant, trobes a persones que tenen les mateixes intencions que tu, fer el Camí. Pujo l'alt de S. Antón camí de Nájera, i en el seu punt mes alt diposito tres pedretes, que eleven l'altura d'aquella espècie de torretes que, els pelegrins un a un van engreixant o estirant segons els seus desitjos. Mentre les col·locava adientment les pedretes, el meu cap emetia els reglamentaris bons desitjos, en honor a la resta de la meva família.La baixada de S. Antón va ser ràpida, els pedals quiets no dificultaven la molt bona marxa de la bici. A les 18 h 18' estava en la porta de l'Alberg municipal de Najera. Fins a les 19 h no em van donar plaça.
