ETAPA NOVENA: PONFERRADA - SAMOS

TOTAL  KM. Aprox. 86......... Perfil Etapa...........

Avui sortim una mica més conservadors que de costum, doncs ens espera l'etapa reina. No sé si per conservadorisme o per error, però la qüestió és que sortir de Ponferrada i trobar el Camí no ha estat gens fàcil. Ara sabem que hem de buscar l'estació d'autobusos o bé tenir com a punt de referència la població de Campostilla, a partir de la qual les senyals típiques del Camí es normalitzen, per aquesta raó hem de sortir pel pont de ferro sobre el riu Sil i cap a Campostilla. Aquest embolic va queda una més clar l'estiu del 2002,ja que en aquesta ocasió ven filar més prims. Per a sortir una mica bé de Ponferrada vam fer el següent: Sortint de l'Ajuntament i passant per davant del castell dels Templaris girem a la dreta fins a la Plaça,és baixada. Allà seguim els indicadors que indiquen i et porten a l'estació d'autobusos , vas seguint i arribes a una nova gran avinguda aquesta avinguda et porta a l'estació, però a la tercera o quarta travessia a mà dreta es troba " el cuartel de la guardia civil", fa cantonada, pel seu costat passa un carrer, l'hem d'agafar i seguir-la fins a trobar la carretera que va a Camponaranya (es a dir hem de realitzat un gir de 90º a l'esquerra de l'avinguda que portem)i vet aquí ja estàs novament en el Camí. Ja posats en el camí, passem per Columbrianos, Camponaranya i arribem a Cacabelos. Per carretera fins a Pieros i després es torna agafar el Camí fins a Villafranca del Bierzo. A Villafranca cal visitar l'església de Santiago (S.XII) i per a pernoctar teniu el refugi d'en Jano tot un personatge del Camí o bé anar-te al campament que no es paga res i s'està de meravella.Deixem Villafranca i agafem la carretera Nacional VI , no passem per Pradela. Com l'autovia ja està en funcionament la carretera no porta tant trànsit i es pedala bé. Arribem a Travadelo , i a partir d'aquí alternem el Camí i la carretera fins a Ambasmestas, aquí per casualitat ens troben amb la dona del metge del nostre poble en Francecs Terricabras i que com cada any des de fa deu, fan el Camí, això sí ell generalment el fa per carretera. Poca estona després de estar parlant apareix en Francecs acompanyant d'un nombrós grup de ciclistes i d'uns quant cotxes de suport. En saludem i continuem  el Camí per Vega de Valcarce, Ruitelan, per on travessem a l'altre cantó del riu Valcarce, i Las Herrerías. A partir d'aquí, ànim i no aixequis la vista més allà de 20 metres!. Comença el port de l' O Cebreiro. Tornem a travessar el riu Valcarce i ens dirigim cap a la Faba. La carretera,estreta però ben enquitranada, comença a pujar. Ara, més que mai, seran les cames i el cap els qui han de dosificar l'esforç doncs  no trobaràs cap descans fins a dalt. A un 500 metres d'iniciar la pujada ve un desviament per a caminants i biciclistes. La dels caminants passa per la Faba, La Laguna i l'O Cebrerio. Nosaltres agafem la desviació per a bicis que et porta directament a La Laguna sense passar per la Faba.Quan arribes a la Laguna de Castilla, no et trobes ni a Castella ni hi ha cap llacuna, això sí, l'aigua que raja de la font que hi ha al costat del refugi és boníssima i freda. Ara,des de la Laguna ja són només dos els quilòmetres que en separen de O Cebreiro (Foto dalt esquerra i 1ª dreta). El Camí poc a poc es va fent més complicat, però el desnivell ja no és tant fort, uns 100m. en dos quilòmetres. Quan arribes a dalt i contemples on i per on hi has arribat, et produeix una estranya barreja de sensacions: plaer, cansament, satisfacció, esforç recompensat... I si a més, has arribat a dalt sense posar el peu a terra, l'autoestima et puja de forma incontrolada. Bé,això no vol dir que el que puja més tranquil no senti cap sensació.... Realment quan estàs dalt , tenir Galícia als teus peus et produeix una contradicció, desitges arribar on estàs però al mateix temps sents que la màgia i l'aventura del Camí estan arribant a la seva fi. Ens fem les fotos de rigor i marxem cap al bar, recuperar una mica les forces i de pas segellar la credencial. Poc després continuem la marxa per carretera fins a Liñares, Hospital de la Condesa i, una mica més d'esforç i arribem a l'alt de Poio, altura màxima del dia (2ª foto dalt dreta, posant el punter sobre) .Continuem per la carretera i disfrutem de la baixada . Compte! el desnivell és fort, i els revolts s'han d'agafar amb prudència. Amb aquesta velocitat aviat arribarem a Amos. Abans, a Triacastela, hi ha la variant de San Xil que et porta a Sàrria directament, d'aquesta variant , només pel  paisatge, val la pena agafar-la, això sí et perds Samos. A l'Alberg del pelegrí de Samos, al costat del monestir, té places però tanca a les 22 h. i no ens interessa, ja que és Festa Major del poble i volem treure-hi el nas per la fira. Finalment dormirem al Polisportiu, això sí, el terra és una mica duri t'aixeques ben encarcarat, però " se la vie..........." 

.......Etapes : Anterior 8a. ........ Posterior 10a.