INTRODUCCIÓ
Per realitzar la travessia Lisboa-
Santiago de Compostela varem intentar trobar
informació a Internet mesos abans de la nostra sortida però a la xarxa no hi ha gaire informació sobre
ella. La web bàsica que ens va servir d’eix va ser: http://www.caminhoportugues.org. 
D’ella
vam extreure el camí fins a Fàtima (Caminho a Fátima, setas azuis),
i altres informacions generals. Una altra bona web http://geocities.com/yosemite/forest/1286 que ens va subministrar molta
informació complementaria, però recordem que està feta per caminants i per a
caminants. Els ciclistes no podem oblidar que el camí Francès és un cas apart, especial,
,ja que generalment la resta de camins
que van a Santiago presenten alguna dificultat ciclable.
Després de la nostra experiència el Camí l’hem dividit en cinc trams ben
diferenciats:
1.- Des de Lisboa a Santarém;
tot i que vam veure més d’una fletxa groga
(setas amarelas) i fletxes blaves que travessaven la
complicada àrea metropolitana de Lisboa, aquestes desapareixien amb molta
facilitat, no ens resultava còmode ni fiable seguir-les. Vam decidir fer aquell
tram per carretera.
2.- Des de Santarém
- Minde a Fàtima vam
continuar fent carretera fins a
3.- De Fàtima- Ansiao- Coimbra, vam continuar
per carreteres però a partir de Ansiao les setas amarelas ens
convidaven a seguir-les. Així ho vam fer,
des de la plaça major de Ansiao les fletxes et
fiquen al Camí. Va ser una il·lusió, un error, doncs les fletxes no eren
constants i et perdies amb molta facilitat. Va haver-hi un moment que ens vam
embardissar i no podíem anar ni endavant ni enrere, no vam punxar perquè vam
agafar la bici a l’esquena, vam fer més d’un bucle i com avançàvem
ben poc vam decidir agafar la carretera fins a Coimbra.
Aquesta primera experiència de seguir el Camí va ser fallida.
4.-
De Coimbra a Oporto
vam seguir el Camí tot el que vam poder, però a Santa Maria da Feira la pluja ens dificultar seguir-lo i vam agafar la
carretera amb l’intensió de deixar-la enrere.
5.- Des de Porto a Santiago, el camí es
normalitza. La freqüència de les fletxes grogues permeten seguir el Camí
sense gaire dificultat, és molt difícil perdre’s i a més, trobes algun alberg
que tampoc va malament . Per tant s’acaben els nervis i la obsessió de trobar
les fletxes grogues difícils i es pot disfrutar molt més del Camí. El 90%
d’aquest tram és totalment ciclable.
Cal no oblidar, que, pels portuguesos la
carretera forma part del Camí, carreteres que generalment són poc transitades.
Una altra qüestió és la entrada a Porto, que és una mica complicada tot i que
la sortida és molt més fàcil.
Una altra virtut que ens regala aquest
Camí és travessar diversitat de paisatges (sud-nord),
l’amabilitat dels portuguesos, les vivències, la superació de les
dificultats et faran gaudir d’una experiència única i singular. Finalment
recordar que el segell en portuguès es diu carimbo, i no sempre és fàcil que
tel segellessin la credencial, has d’anar a bars, gasolineres, restaurants,
esglésies... Però sobretot no oblidar que l’experiència de la travessia durant
uns dies, et fa oblidar les penúries mundanes, t’omple l’anima, fas
amics, t’enriqueixes amb noves i inesperades experiències, .... es a dir, no te
preu la vivència ...
Bon viatge colegues !!!!!!!
