Aquest any per una sèrie de convinacions, ha tocat fer la Via de la Plata o dit d'una altra manera Camí Mozàrabe. Aquest resum, anecdotàri o sencillament un diari, que et proposo, no intenta en cap moment substituir cap guia sobre aquesta Via de la Plata, ja que, de guies hi han i molt bones, per exemple l'editada pels Amics del Camino de Santiago de Sevilla.També com sempre, quan t'has programar fer mil quilòmetres en dues setmanes, la condició física i l'actitud mental han d'estar a tope. No se si és l'experiència, l'aventura, la curiositat o simplement cumplir el ritus de fer uns quants quilòmetres cada estiu. però aquest visatge ha estat generós en vivències, solituds i perquè no ?, en empenyar la bicipleta. Vaig tenir d'empenyar-la moltes vegades i el meu cos habia ocacions que protestava. De totes maneres cal resaltar:

.- La Via de la Plata / Camí Mozarabe, no té res a veure amb el Francès. No és ni pitjor , ni millor, senzillament diferent. No és tant massificat, t'has d'adaptar a les etapes i no al revés, més solitari i per tant més selectiu, al mateix temps molt més exigent tant a nivell físic com mental.

.- La naturaleza és molt més primitiva , variada i rica tant en espècies vegetals com animals, cal tenir present que marxes de sud a nord. T'acompanyaran en molts quilòmetres, porcs, cabres, vaques, corbs, rapinyaires de tota mena i moltes alcines( alcornoques)

.- Com ciclista, cada etapa va representar un nou repte. No t'avorreixes, no pares de pujar i baixar, no arribes a trobar-te còmode. Per adobar-lo del tot, la N-430 l'estan substituint per una autovia que va de Sevilla a no se on ?. De vegades desapareix o la trobas ben solitària.

.- També aquest viatge va confirmar-me: Que si el Camí, va més o menys paral.lel a la carretera, ves per la carretera. Que en les pujades fortes com, ports, collets, etc. , si hi ha una caretera aprop i et porta al mateix lloc, agafa-la, doncs t'estalviaràs més d'una sorpresa.