El sondejador acústic o Sodar ( Sonic Detection and Ranging ) és un dels equips més utilitzats per a l'estudi remot de la capa fronterera terrestre. El fonament físic del Sodar es basa en l'emissió de trens d'ones sonores a l'atmosfera i en la propietat que la reflexió del so a l'atmosfera és funció del gradient tèrmic a molt petita escala, és a dir de les fluctuacions de temperatura. Com més acusat sigui el gradient tèrmic, més energia sonora reflectirà l'atmosfera i la retrodifondrà cap a la superfície. En el cas del Sodar Doppler trimonoestàtic com és el nostre, a més de l'estructura tèrmica, l'efecte Doppler introduït en el feix difús com a conseqüència dels moviments turbulents  superposats al propi moviment pel vent mitjà, permet calcular les tres components del vector vent a partir de l'anàlisi espectral. El sodar de la fotografia pertany al SMC i  està ubicat al terme municipal de Vilaseca. La vertical proporciona la component vertical del vent i l'estructura tèrmica, representada per la potència sonora retrodifosa, intensitat d'eco. Les altres dues antenes estan inclinades un angle de 30º respecte de la vertical i orientades en una configuració ortogonal, normalment apuntant al nord i a l'est a fi que proporcionin les dues components del vent horitzontal.

L'energia retrodifosa per les fluctuacions tèrmiques queda plasmada en els registres subministrats pel Sodar en diferents colors corresponents a distintes intensitats d'eco i, per tant, a diferent contrast tèrmic entre capes. La diferent disposició dels colors ens donarà informació sobre les estructures de tipus tèrmic que s'estableixen a la capa fronterera atmosfèrica. A la figura es  mostra un exemple d'inversió de radiació i la seva posterior destrucció. L'erosió comença després de la sortida del sol (a les 08) per les capes més baixes i dóna lloc a una capa elevada. Quan la irradiància solar que arriba al terra és intensa es produeix convecció tèrmica, és a dir, aire calent ascendent creant una estructura d'inestabilitat en les capes baixes que es reflecteix en capes de retorn d'eco intens a la part més inferior que van debilitant-se amb l'alçada igual que l'estructura d'inestabilitat, traduint-se per tant en colors corresponents a retorns d'eco dèbils. La convecció es posa de manifest aproximadament ales 09 UTC hores i acaba també aproximadament a les 1530 UTC.  Durant la tarda,  quan ja no hi ha convecció, però la mescla deguda a la turbulència d'origen tèrmic encara és activa i es genera una situació d'estratificació indiferent (1530 a les 1730 UTC representada pel color blau). A la figura es pot observar també la presencia de una capa estable elevada clarament definida durant el dia i dibuixada durant la nit.  En aquest cas és deguda a la presència de una inversió de subsidència situada al voltat dels 400 m. Aquest contrast tèrmic entre les dues capes queda reflectit en un canvi de color lligat a retorn d'eco més intensos en alçada.