L’ESCLAFIT DEL 17 D’AGOST DE 2003 A TONA
Joan Gómez Martín
Observador Meteorològic Tona
0341
De vegades la natura presenta la cara fosca de la seva bellesa. Els esclafits, les tempestes severes, el bufarut o tornados, són una petita mostra de la seva capacitat regeneradora al mateix temps que destructora de vides i bens . Les gents de Tona no oblidarem durant un temps aquells vint minuts . Arbres, teulades , una bona varietat d’objectes van patit la virulència d’un vent que mostrava la cara més crua d’aquests tipus de fenòmens . Curiosament, tot i sent diumenge i a mig matí les vides humanes van ser preservades.
ELS ANTECEDENTS
Les Temperatures:
A Tona, des
del dia 10 de juliol la temperatura màxima i de manera constant o mantinguda anava donant valors
iguals o superiors a 30ºC. El mateix comportament podíem observar en la temperatura mínima des del 15 de juliol, que no baixava dels 15ºC. Precisament va ser
el dia 17 d’agost quan s’aturà
parcialment aquesta tendència . Si observem el gràfic nº1 veiem que el nombre
de dies amb una màxima superior o igual a 30 ºC, va ser: de 22 dies durant juny i juliol, 26
dies a
l’agost , que certifiquen la persistència d’aquestes
puntes, i per altra banda, els dies de
mínimes superiors o iguals a 16 ºC, van
ser de: 12 dies al mes de juny, 22 dies
al juliol i 25 al mes d’agost , determinen un escalfament ambiental
excepcional, és a dir, uns valors molt per sobre del normal.
L’Observatori Fabra de Barcelona també certifica amb les
seves estadístiques des del 1914, que les temperatures assolides en els mesos
de juny, juliol i agost del 2003, han estat per sobre dels valors normals del
tots els anys del segle passat.
Aquesta situació, anòmala, es va donar també a nivell
general, com demostren els valors de les
temperatures assolides a la resta de la península. L’Instituto
Nacional de Meteorología ( INM) la
va qualificar d’ona de calor
excepcional, sobretot, per la seva persistència i valors, perquè va
superar l’onada del 1995, que va ser considerada en el seu
moment com la més important del segle XX.
A la vessant
mediterrània encara s’accentuà aquesta anomalia.
A Tona es varen superar els valors puntes dels estius del 1990 i 1995, que fins aleshores
posseïen els rècords en la temperatura mitjana de les màximes absolutes i en la
temperatura mitjana de les mitjanes. Observant
el gràfic nº2, on les barres grises representen els valors absoluts de
cada any, queda clar que la punta màxima correspondrà al dia 5 d’agost del
1990, però va ser un sol dia i encara manté el rècord amb 41 ºC. Insisteixo en
que la curiositat d’aquest estiu rau en la persistència i en els valors
assolits per les temperatures.
La barres negres corresponen al valors de les
temperatures mitges de les màximes, i com podem veure, els valors deixen clar,
per la pendent que generen, que són superats tos els valors de tots el anys en
que enregistrem temperatures en aquest observatori.
També cal ressenyar que el geotermòmetres situats a 10, 25, 50 i 100 cm de profunditat,
al terra, van batre el rècord de temperatura màxima absoluta , arribant a
valors de 38,5º C als 5 cm, 31,2 ºC als
25, 27 ºC als 50 i 25 ºC als 100 cm. des
del any 1996 que controlem aquestes variables.
ELS MAPES
El mapa de superfície del dia
17 (a baix a la dreta) ens mostra
l’existència d’una depressió de 1011 hpas. sobre la Península, a la qual anava
associada un sistema convectiu prou actiu com per a deixar el dia
16.08.03, granissades, forts vents i, localment,
pluges abundoses al País Valencià; a
Castelló es van comptabilitzar fins a 7.000 descàrregues elèctriques en una
hora.
A casa nostra el Servei Meteorològic de Catalunya i INM ja ens anunciaven en els seus
pronòstics per al dia 17, que Catalunya seria escombrada per una línia de
torbonada de sud a nord, i al seu pas originaria tempestes moderades i
generalitzades.
El
mateix, podem observar en la imatge del satèl·lit Meteosat (a dalt a l’esquerra) corresponent a les 07 h 40’ UTC, és a dir, a
les 9’40 h del matí del mateix dia 17
d’agost. L’espiral de núvols tan compacta, Sistema Convectiu Mesoescalar (SCM), és a dir, tota aquesta
estructura nuvolosa que veiem a la foto de Meteosat, està formada per un
conjunt de focus convectius que aparentment tots conformen un àrea de precipitació
comú de l’ordre d’uns cent o dos-cents quilòmetres, al menys en una direcció
comuna. Doncs bé, aquest SCM, anunciava
un dia de molta inestabilitat. Tot el Sistema es movia de sud a nord, des del sud de Tarragona cap al nord
de Girona, abraçant tota Catalunya.
ELS FETS A TONA
Tona
es desperta com qualsevol dia d’agost en que s’anuncien tempestes al pas del
Sistema Convectiu. La temperatura mínima havia estat de 18.3 ºC, aproximadament
com els dies anteriors. El matí s’aferma
poc a poc, la nuvolositat va guanyant
terreny i s’espesseix. Els primers núvols
van arribant i el cel es comença a ennegrir. La línia de turbonada
acompanyada de tota una cohort de núvols convectius ( cumulusnimbus arcus)
ennegreixen encara més el cel, sembla nit tancada. El vent va incrementant la seva velocitat
ostensiblement. Sembla que bufi de tots cantons, però predominen els vents del tercer quadrant, és
a dir, del SSW o SW (de Collsuspina). Cau en picat la temperatura al mateix
temps que la humitat es manté en valors
que superen el 90%. El mateix passa amb la pressió que cau fins a 1010,2 hpas.
Les primeres gotes no es fan esperar.
En
molt poca estona, tot plegat uns 30-40
minuts, i de manera arbitrària i capritxosa les teulades, els arbres, etc. són afectats per un fort
vent que supera els 50 m/sg , és a dir, valors
superiors als 200 Km/h. L’observatori de l’escola
l’Era de Dalt, allunyat del recorregut
principal del SCM del esclafit (downbursts) en quan a danys produïts a Tona, va
enregistrar una punta de 28,2 m/sg., que equivalen a 102 km/h, i de component SSW.
De l’evolució de la humitat relativa, cal remarcar la
seva pujada progressiva fins a les 11h 40’,a partir d’aquesta hora
s’estabilitza i comença a baixar progressivament, per tant demostra una tendència contrària a la de un dia normal, en
que la temperatura va disminuint a mesura que augmenten les hores d’insolació.
D’aquesta manera, la humitat reflexa perfectament el pas del SCM sobre Tona.
El
mateix fenomen podem observar al pas del SCM respecte al comportament de
la temperatura, la qual cau en picat,
baixa cinc graus i mig en poca estona, entre les 10h 50’ i les 12 hores. Ja
passat el SCM , les temperatures comencen a recuperar-se fins assolir els
valors més o menys normals per l’època.
ESCLAFITS
(DOWNBURSTS) O BUFARUTS (TORNADOS) O AMBDÓS ALHORA?
Segons en Miquel Gayà, de l’Instituto Nacional de
Meteorología a les Illes Balears, “una tempesta
severa és aquella que almenys produeix una de aquestes manifestacions: tornado, pedra superior a 2 cm o ràfegues de vent superiors
als 90 km/h. Quan algunes ràfegues de vent estan prou concentrades
espacialment, són esclafits i poden fer tant mal com un tornado. De vegades, ambdós fenòmens es poden donar en
una mateixa tempesta (proximitat espacial i temporal). Una trajectòria llarga i
relativament estreta, amb desperfectes convergents, molt probablement serà
deguda a un tornado o bufarut. Contràriament, una trajectòria curta i de senda
ampla distribuïda divergentment, serà deguda a un esclafit”. Serà, doncs,
l’observació directa la que determini el tipus de fenomen que s’ha produït .
No hauríem de confondre esclafit amb tornado, tot i que,
en extensió són més o menys semblants, poden fer mal igual, però l’esclafit o “
rebenton “ és produït pel trencament de la base d’un núvol convectiu i que
produeix el desplom de l’aire fred que
conté al seu interior, agafant un única direcció descendent. En el desenvolupament
del tornado la massa d’aire és ascendent i forma una espiral o embut invertit.
Joan Arús (predictor de l’Instituto Nacional
de Meteorología a Catalunya) ha
arribat a la conclusió, després de diverses inspeccions sobre el terreny en
dies posteriors al fenomen, que “pel cap baix es va donar tornado o cap de
fibló als Hostalets de Balenyà i esclafit a Centelles, Taradell, Tona i Malla.
Tots ells estarien entre el grau 1 i 2 de Fugita (velocitat del vent des dels
118 als 253 km/h)”.
Efectivament, mentre que per les nostres
observacions directes de la zona afectada, les informacions recollides per la
premsa i la TV en dies posteriors al fenomen, i el que deien les persones que
vam entrevistar a Tona sobre l’episodi meteorològic, que cap va veure mànegues o tornados, podem dir que a
Tona es produí un esclafit; als Hostalets de Balenyà, Tomàs Sorribes ( veure el
Nou 9,del 22 d’agost ), sí que va presenciar i
patir les conseqüències de dues mànegues o bufaruts, informacions que avalen la
tesi de Joan Arús.
L’amplada del fenomen és difícil de determinar ja que es
donà de manera irregular i imprevista, i no originà una línia o trajectòria
neta i definida. Recordem que es van originar dues zones ven diferenciades en
quan a danys , la primera presentava un recorregut més o menys paral·lel a la
C-17 i va ser la causant dels mals produïts a Centelles, Hostalets, Seva,
Taradell .. i l’altre viatjà del SW , és a dir des de Collsuspina , passant per
Tona i l’Esclat, lloc on les dues masses tornen a unificar-se. ( veure els
NOU 9 dels dies 18 i 22 d’agost )
La pluja que l’acompanyava també va ser
generosa i intensa: 30,6 mm/m2 en aproximadament mitja hora, la
mateixa quantitat que a El Figueró; a
Vic van caure 16,7 mm /m2 i als Hostalets de Balenyà, 28,5 mm/m2 .
MOTS FINALS
.
Algú podrà
preguntar-se el perquè no tenim en compte l’orografia a l’hora de completar el
cos d’aquest tipus de fenòmens. No queda
massa clar que realment jugui l’orografia un paper determinat en la gènesi del
fenomen donat que es donen i de fet
s’estan donat en molts llocs amb orografia diferent com Ciutadella, Alcanyís,
Mosqueruela, Espejo, etc.
En pocs anys a Tona ja hem conegut i
enregistrat dues representacions diferents d’un mateix fenomen atmosfèric, un
bufarut ( veure,
www.tona.com/catala/municipi/frames.htm )i un esclafit. Serà el canvi climàtic la màquina generadora d’aquest tipus
de sorpreses?. Caldrà estar alerta!
Informacions
complementàries i agraïments:
- T.T.Fujita, Tornadoes and
downbursts in the ..
Atmos.Sci.,38,
15511-1534
The Downburst. Microburst and Macroburst – 1985 – Univ. Chicago
-Serveis
Meteorològics de Catalunya
-Instituto
Nacional de Meteorología (INM)
-Tethys- Revista de
meteorologia- ACAM (Associació Catalana de Meteorologia)
-Miquel
Gayà ( INM
Illes Balears)
-Joan Arús (INM
Catalunya) – ACOM- El Penell nº 15
-El Nou 9 – dies 18 i 22 d’agost 2003
Joan
Gómez Martín
Tornar a la pàgina inicial 
Tona
març 2004