Sortida de Pamplona a 2/4 de 10 del matí. Ens dirigim a la zona universitària que és el nostre punt de partida. Els nervis per l'inici del viatge estan al 100%. La barreja de il·lusió i por pel futur t'empeny a donar les primeres pedalades. Reviso l'estat general de la bicicleta. El meu Rocinante  mecànic no presenta problemes. Tot està correcte. Un petó i una abraçada a la meva dona i comença l'aventura. El matí es presenta bé, sol, bona visibilitat i alguns caminants a peu que m'avancen parsimoniosament. Au, doncs! cap a Zisur Menor, la carretera està bastant bé, el pis i la senyalització sobre el camí són correctes. El camí es va enfilant a mesura que m'apropo a Guandulain, i continua pujant, a Zariquiegui ja he guanyat uns 200 mtrs., el camí continua cada vegada mes empinat i difícil , abans d'arribar el Alto del Perdon poso per primera vegada el peu a terra, no soc capaç de salvar "una pujadeta", tipus trialera, que em trobo abans d'arribar a " El Alto " , a més, encara no m'acostumo a les alforges que pesen lo seu. Arribo a L' Alto del Perdon( Foto de la dreta) . Allà em trobo amb un grup de tres biciclistes que són de la província de Murcia, més concretament de La Alberca, en Franc, d'Águilas, l'Antonio i L'Enric de Múrcia. Em demanen que els faci una foto. -Què, on vas ? -Doncs cap a Santiago, bla,bla,bla......... Tots junts, més un altre, en Toni que recollirem a Carrión de los Condes arribarem junts a visitar l'Apòstol.

Ara som quatre. Decidim baixar pel cap a Uterga, molta pendent, molts còdols i massa pedres. S'ha de baixar amb mesura. La bici pateix molt i els frens han de demostrar el seu valor. Passem Muguruza , Obamos i arribem al Puente de la Reina . Cruïlla jacobea , aquí s'uneixen el camí francès i l'aragonès. Com teníem ganes, parem i esmorzen en un bar de la carretera o pot ser és el carrer major que travessa el poble. Ja saciats tornem a " grupes "i continuem cap a Estella. El pont romànic i per tant el camí dels de a peu, ens queda a la nostra dreta. Les últimes cases del poble van quedant enrera.A partir d'aquí és aconsellable continuar per la carretera vella la antiga N-111, que no suporta tràfic i et porta al mateix lloc, Estella. Poc a poc arribem a dalt i anem deixant a la nostra esquerra a poblacions com Macero i Cirauqui. Ara la pendent és al revés i ens afavoreix passem de Lorca i Villatuerta, au ja estem entrant a Estella i de moment els tobogans s'han acabat. Visitem la Plaça Major, el casc històric i un parell de tasques. Després anem a visitar el refugi que com és normal al migdia ja està ple. El ciclistes heu d'anar al polisportiu de Ayegui ¡¡¡, deia l'hospitalària quasi automàticament al veuren's. En el polisportiu no s'està malament té de tot, serveis, matalassos,bar.......Nosaltres continuem el nostre camí cap a Los Arcos. Poc després de passar el monestir de Irache ( la font no rajava , doncs era cap de setmana) el camí es bifurca, jo he fet totes dues vies i la dues tenen els seus problemes, pot ser més maca la que passar pel bosc que la que passa per Villamayor de Monjardin però us perdreu contemplar la seva església ( veure 1ª foto equerra) que representa una motivació de pes. De totes formes abans d'arribar a Los Arcos s'ha de suar una mica. El poble de Los Arcos mereix una parada i algunes visites( veure 2ª foto esquerra). Vam fer totes dues coses. Després de trobar lloc a una casa que fa de refugi particular i ja veieu que ni la nomeno, nets i polits , visitem el poble i alguna tasca . sopem al restaurat annex a la gasolinera jo diria per un preu un xic descompensat, però tots estem d'acord que les cambreres eren molt simpàtiques ...

Etapa 2a.