SANTAREM-FÀTIMA-ANSIAO
Dia: 01.07.07
Diumenge
Km.:115km
Media:
16’2 km/h
Temps pedalejant: 7h
14’
Sortim
de Santarém a les 7’30h local i ens dirigim
cap a la
N-114
, aquesta carretera no té vorera i s'ha de vigilar. A la poca estona
agafem
la N-3
, el perfil va pujant suaument, anem camí
de Póvoa de
Santarém. Passem per vinyes,
oliveres i grans camps de tomàquets
i pebrots. 
En
Póvoa vam parar a esmorzar. Trobem un bar que
en aquest moment no tenia pa. No vam haver d'esperar molta estona,
en aquell moment arribava la furgoneta que reparteix el pa i la confitura
per aquelles contrades. Ens va anar perfecte,
doncs vam esmorzar molt bé i
no gaire car. Seguim per la
N-3
, ara passem per Torre do
Bispo. El voral continuava irregular
i un poc perillós. La circulació era escassa i s'agraïa.
La població
de Pernes no va trigar a
aparèixer però a la poca estona la vam deixar enrere.
A uns quatre quilòmetres
deixem
la N-3
i vam seguir per N-365-4 que ens condueix a
Bugalhos i Alcanena. En aquest tram, predominen
els tobogans. Ara vèiem algunes fletxes grogues i ens disposem a
seguir-les durant uns quants quilòmetres
. Transitant pel Camí, trobem a Francesco un
italià molt simpàtic amb el qual
vam fer un bon tros caminant al seu costat.
Parlant i parlant no
ens donàvem compte que anàvem malament per la
ruta que havíem de fer aquell dia, dons nosaltres anàvem cap a Fàtima
i les fletxes conduïen
a Malhou,
ruta que a nosaltres no ens interessava doncs ens allunyava de
Fátima, que com dic,
era el nostre objectiu immediat. Com
la N-365
-4 ens seguia paral·lela, la vam tornar a agafar. Passem
per
Moitas Vendas i Minde. La carretera anava pujant
de forma contínua
i progressiva. A uns tres quilòmetres de Minde hi ha un collet. Dalt
del coll, a mà esquerra i en pujadeta, vam trobar
el camí que condueix a Fàtima. Està molt bé senyalitzat, amb les dues fletxes, groga (C.
de Santiago) i blava (C. de Fátima) que ens conduïen
fins al mateix santuari de Fàtima. Aquest tram des de l'alt de Minde fins
al Santuari de Fátima
és d'uns
14,2 Km
. Allà arribàvem al migdia, moment de
gran afluència de pelegrins.
Totes les dependències
del recito estaven de gom a gom. Predominaven
els espanyols, majoritàriament
d'Andalusia i Extremadura. Nosaltres
ens vam disposar a passejar pel complex, però un guàrdia de
seguretat ens va convidar a abandonar-lo, atès que les nostres indumentària
de ciclistes no era adequades per al lloc. Així ho vam fer, ens acomiadem
del Santuari i ens dirigim al poble de Fátima que es troba a uns dos
km.
del santuari, en pla. Com que la carretera
anava tranquil·la
i poc transitada, decidim seguir per carretera fins
a Ourém.
A un Km més o menys, d'Ourem, en una cruïlla de carreteres, trobem
a un grup de ciclistes i ens parem a parlar amb ells, sobre el Camí fins a
Ansiao. Ens van assegurar que no tindríem cap problema fins Ansiao i de pas
ens van recomenar el restaurant que hi havia a la mateixa cruïlla. Dinem en
ell, ens van cobrar 40 € per tots tres, va ser un preu molt correcte. Parem
en uns jardins d'Ourem a fer un descans. Després d'un descans d'una hora,
prosseguim la nostra ruta per carretera i fins a la Vila Nova d'Ouren. Aquí
agafem la N-349 que a la poca estona es torna la N-356 una mica abans
d'arribar a Caxarias. Els tobogan i les plans es va succeint simultàniament.
A partir de Riode Couros, camí de Freixianda la carretera va pujant
contínuament., però porta molt poc tràfic. Ara deixem la N-356 i agafem la
N-350. Per ella, passem per Almoster. La pujada continua suau i així es
manté fins pràcticament Ansiao. En Ansiao, trobem hostalatge en casa d'en
Paul dos Santos, ciclista de l'època de Perico Delgado, que ens va atendre i
acollir esplèndidament. Vam sopar amb ell, i van disfrutar amb la seva
conversa i anècdotes sobre el mon del ciclisme.
