ÁGUEDA- PORTO
Dia:03.07.07
Km.:83 Km.
Mitjana:
12.56 km/h
Temps de
pedaleig: 6h 38'
Avui hem sortit un mica tard, a un quart
d'onze
hora local. Deixem la pensió i ens dirigim a la part alta de Águeda
en direcció a la N-1( Mourisca). Agafem la N-1 i la qual seguim uns dos
quilòmetres.Desemboquem
en la IC-2 per una glorieta ( Pedaçaes), la travessem per
primera vegada, i en baixada primer i pujada després ens dirigim cap a
Vouga. Abans d'arribar a Vouga, tornem a trobar-nos amb la IC-2, la qual
tornem a travessar en baixada, per segona vegada, ens trobem amb
tres camins, cal seguir el del front, el de davant, a uns 200 metres veiem un
pont romà ( cal diferenciar entre romà i romànic, m'apunta Santiago).
En les ribes del riu Vouga, vam trobar a uns quants noiets i uns altres no
tant, que afanosament intentaven pescar uns diminuts peixos. En el cel, el
sol jugava amb els núvols apareixent i ocultant-se d'una manera capritxosa.
Seguim les fletxes grogues del Camí cap a Serém de Cim. A la
poca estona una pluja fina i persistent va fer acte de presència. Ens posem
els impermeables, protegim les alforges, i protegim el sac de dormir el millor
que vam poder. Calia seguir pedalejant i el temps no col·laborava. El Camí anava
discorrent per boscos de pins i d'eucaliptus, de totes les edats i el pis del sender,
a pesar de la pluja, ens permetia seguir circulant amb bici per ell. Arribem
a Albergaria a Velha una mica mullats , vam seguir, a uns quatre quilòmetres
entràvem
en Albergaria a Nova i a la poca estona, però ja ben mullats arribàvem
a Branca.
Com ens havíem proposar arribar a Porto, seguim el nostre Camí un poc més
mullats però amb
u n bon ànim.
El xiri-miri, orballo o calabobos, com l'anomenen en altres llocs, no ens
donava una treva, nosaltres pel contrari, pedalejàvem amb moltes mes ganes i
a pesar que encara quedaven uns quants quilòmetres
per a Porto .
Amb aquest bon ànim arribem a Pinheiro Da Bemposta.Abans
d'entrar en el poble, parem a esmorzar un poc de fruita. El Camí,
tot i que estava mullat, no es feia pesat, ja que, s'alternaven trossos
de terra mullada amb altres asfaltats. Deixem enrere Pinheiro i seguim una estona
paral·lels
a la via del tren. La via la creuàvem de tant en tant. El Camí contínua
ben senyalitzat i el nombre d'errors es redueix bastant. Ara
continuem cap a Oliveira De Azemeis a
on vam arribar després de recórrer
uns dotze quilòmetres. Des d'Oliveira, per bona pista, ens dirigim a
Santiago Dóna Riva-Vi. Passem per Vila de Cucujaes, Sao Joao De
Madeira i a Arrifana
perdem les fletxes grogues. Aleshores, vam decidir anar per carretera fins
a Sta. Maria da Feira passant per Sanfins. La pluja, seguia fent-nos la guitza.
A l'oficina de turisme Sta. Maria d a Feira, ens aconsellen
agafar la N-223 que ens condueix a Caldas de Sao Jorge i des d'allà, seguir
per la EM-512 cap a Lourosa i Santa Maria de Lamas. Així ho fem. 
Superada
Sta. Maria de Lamas, vam arribar a l'A-1. Aquesta via, duia una bona
densitat de cotxes, que sumat a la pluja i a les nostres ganes per acabar l'etapa
feia que el temps es fes més llarg. Per a recuperar ànim
i ànima, ens aixopluguem en una parada d'autobús durant una estona.
Descansats i convençuts que la pluja no pararia, vam seguir cap a Porto.
L'entrada a Porto és un Via Crucis. La regla que vam mantenir en tot moment
va ser seguir
sempre l'A-1, ja que la intermitència de les fletxes poc ens ajudaven. Finalment
entrem a Porto pel pont de D. Luís I. Travessem el pont i
ens dirigim a l'estació de FFCC. Busquem pensió, la qual
ni la recomano. La pròxima vegada la buscaré pel barri de Cedefeita.
Ens dutxem i anem a sopar, i per no variar, un altre cop provem una altra varietat
de bacallà. El matí
següent, el dediquem a visitar la Rivera ( barri a les ribes del Duero)
i cap al migdia tornem a agafar les bicicletes, hem d'arribar a San Pedro
de Rates. Però això és
una altra història.
