CEA-VEDRA


Dia: Dimarts, 12de juliol

Total del recorregut: 68 Km.

Temps emprat en el recorregut: 4h. 37’

Mitja: 14,8 Km./h Avui va picar la calor.       ( Enllaç Etapa12 2004)


Després de menjar-nos un meló, ens decidim a sortir. Són la vuit del matí. De principi, agafem la carretera N-525 cap a Castro Dozón.PONT DE TEBOADA, CAMÍ DE SILLEDA No tenim molta pressa.De camí, vam parar en un bar a prendre un cafè i alguna cosa sòlida. A la poca estona arriben Carlos, Santiago i Porfidio. Acabat l'esmorzat, vam continuar cap a Castro Dozón.ERMITA DE SANTIAGO-VEDRA  En Castro agafem el Camí fins a Lalín. En Lalín, Santi va tornar a reparar en un  taller la roda, que ahir li va donar la llauna. Ells s'esperen a arreglant-la i nosaltres tres, vam marxar. De Lalín, ens vam anar a visitarl’alberg de Laxe. Realitzada la visita, ara pel camí, ens dirigim cap a Silleda. S'ha de vigilar, els vuit quilòmetres fins a Silleda tenen trossos amb molta vegetació i cal anar amb compte. En Silleda, compravem una mica de fruites i sucs. Raquel i Dolors, no tenien moltes ganes de continuar fins al restaurant d'O Agro de Vedra. En un principi havíem quedat amb el grup de Santi, que parariem tots allà i fer un dinar conjunt. El sol picava, les nenes no ho veien clar. Jo em desideixo continuar tot sol fins a Vedra. Sol, i per carretera arribo a Puente Ulla. A la sortida del poble, en una gasolinera, trobo a Santi i a Porfidio que reposaven aigua i forces. Ara els tres, continuem pedalejant fins a Vedra. ERMITA DE SANTIAGO-VEDRA Aproximadament a les dues, arribàvem al restaurant. Carlos, ja s'esperava, es ficava entre pit i esquena, una cervesa ben fresca. Nosaltres ho imitem. Dimem bé. La sobretaula, la dediquem a arreglar el país. Esperàvem a la dona de Santiago que havia de venir amb cotxe. La Raquel em va trucarr per a veure com estava la cosa. Seguia fent calor. Descansats, tots, ens dirigim a l’alberg, que des del restaurant, queda a uns tres quilòmetres. Arribàvem a les 17h.30’. Una estona després, arribaven Raquel i Lola. En l’alberg trobem a un alemany, un anglès i un australià. A tots tres, els unia l'amor a déu Bacus. Aquell dia, vam fer un sopar comunal a l’alberg.