VILAR DE BARRIO-CEA

 

Dia  11.07.05 Dilluns

Total 56 Km.

El temps ens ajuda a pedalejar. 

 

Com cada dia, ens tornem a aixecar aviat. No trobem un bar obert fins a prop de les vuit del matí. A aquesta hora sortim per a Orense, primer objectiu d'aquesta etapa. Sortim de Vilar de Barrio pel camí, i ho seguim fins a Xunqueira de Ambía . Aquest tros de camí no és molt ciclable. Trobes molta vegetació i alguna trialera, sobretot en el trajecte entre Bobadela i Cima de Vila, !!!horrorós !!!. Si et pares a fer un pis, i , no t’esperen, et perds.SANTA MARIA LA REAL-XUNQUEIRA Jo recomanaria una vegada que ho hem fet , anar per carretera des de Vilar de Barrio fins a Orense. Cal recordar que s'ha fer una parada, en Xunqueira de Ambía, per a visitar el Monestir de Santa Mª la Real. En Xunqueira vam parar a esmorzar un bon entrepà. A partir d'aquí fins a Orense vam agafar la carretera. Hi ha diverses possibilitats, però a nosaltres ens van recomanar els vilatans que anéssim per Pousa, Salqueiro, Cariloña, Panelas, La Castellana , Reboredo, Seixalbo i Orense. Així ho vam fer, i no ens va anar malament. En Orense, vam visitar la seva catedral i en la Plaça de l'Ajuntament, ens prenem un gelat. Finalitzada la visita del nucli antic, ens dirigim al pont romà sobre el rio Miño que ens condueix a la sortida i ens encaixa en el Camí. Decidim pujar per Tamallancos. Abans de començar a pujar, en la gasolinera, vam omplir d'aigua els dipòsits. Raquel i Dolors m’aposten que faran tota la pujada sense baixar-se de la bici , jo vaig acceptar de bon grat. Així doncs, comencem la pujada amb un pedalejar, assossegat, controlat. Aviat arriben les rampes fortes. Superades aquestes, els cants rodats, els carrers empinats et fan sua la gota grossa, i per fi arriba el safareig. A partir d’ell, la cosa va a menys. Raquel i Dolors van aguantar la pujada sense tocar terra. Jo, si que vaig caminar empenyent la bici durant una bona estona. Però, que consti, dalt del tot, jo vaig arribar primer. SANTA MARIA LA REAL-XUNQUEIRAFins i tot, les vaig haver d’esperar una estoneta, " no m’ho creia ni jo". Suposo, que elles van gastar tota la pólvora en mantenir el triomf de la seva aposta, jo en canvi, em vaig limitar a repartir la força de la qual disposava. Amb tot això, el temps passava. Mes aviat del que pensava, arribàvem a Tamallancos. Ara, per carretera, ens dirigim a Bouza, aquí esmorzem i fem una bona migdiada. A les 17 hora continuem cap a Sobreira, Foramontaos, Casanovas i finalment Cea, a la qual arribàvem a les 18h15’. En l'alberg, ens vam tornar a trobar amb el grup de Carlos, Santiago i Porfidio. Santiago, traïa la coberta de la roda davantera, fatal. Ens va dur una estona encontrar la solució més adient . Novament, tornàvem a estar tots junts. Sempre és agradable fer el Camí amb bona companya.