ALJUCEN – CASAR DE CÀCERES

Distància: 71 km.

Temps invertit : 5h 49’ – Temps menys calorós que ahir.

Va fer vent.  

4/07/05 Dilluns                           (enllaç 4a.etapa 2004)

 

Deixem l'alberg quan encara és de nit. En el bar de la plaça prenem un cafè amb llet i alguna pasta industriall, aquí el pa arriba tard. Seguim el nostre camí baixant pel carrer principal fins a la N-630, vam creuar el riu Aljucen. Aquí hem de girar a la dretaper agafar el Camí.  La gasolinera la deixem a la nostra esquerra. De nou, la devesa ens acompanya.Cal anar vigilant, perquè a pesar de que el Camí està bé indicat, és fàcil despistar-se. Quan s'està dalt, el camí planeja una bona estona.  I, com no! al passar per la creu de San Joan (uns altres li diuen, del nen Perdut), ens parem a menjar un plàtan i a fer-nos unes fotos. De suau baixada arribem fins a Alcuéscar.Aquí parem a esmorzar en un restaurant prop de la carretera. Continuem per bon Camí fins a Cases de Don Antonio. Pel camí, perem a fer alagunes fotos, sobretot als ponts romans que anem trobant. Seguim per Camí, ara cap a Aldea Cano, no es pasa per ella, la deixem a la nostra dreta al igual que a la N-630. Seguint la pista, vam travessar la pista de vol un petit camp d'aviació. Ja, ben aprop, es veuen les cases de Valdesalor.   Parem, i decidim pujar el petit port de las Camellas per la carretera. Una vegada salvat, vam continuar pel camí fins a Càceres. Eren l'una quan entràvem en la seva plaça Principal. Parem, jo em quedo de guardià de la bicis, mentre la nenes (Dolors i Raquel) , donen una petita volta pel nucli antic. Aquesta vegada l'elecció del restaurant, no ens va anar gaire bé. Ens van cobrar 8 € per menjar, però el menjar deixava molt a desitjar . Com el menjar va ser fatal, vam decidir continuar fins a Casar de Càceres.  A l'entrada del poble, es troba la piscina municipal. En ella, vam estar fins a les set de la tarda, ens van cobrar 1’85 € i ens van permetre ficar les bicicletes dintredel recinte esportiu.

Quan vam arribar a l'alberg, havia ja, vuit pelegrins més. Vam fer la bugada, ens dutxem i ens vam anar a fer un tomb pel poble. La nit, la rematem en el restaurant Casa Claudio, que amablement ens van rebaixar el preu del sopar, que per cent, va anul·lar el mal sabor de boca que ens havia deixat l'esmorzar de Càceres, doncs el supar va estar més que bé. En aquesta ocasió, i  a pesar que el rellotge contínua donant, les campanadas dues vegades, no ens van molestar tant. Dormim bé.

---