dijous - 8.07.2004
| Kms. |
Kms. Totals |
Mitja |
Temps |
Dificultat |
Senyalització/Clima |
| 54.3 |
54.3 |
11.9 |
4h. 32 ' |
Mitja-Pedres |
Bona- Dia no massa calurós. |
De fet podriem considerar-la
com una etapa històrica ja que Ibèria em va permetre portar
la bici sense empaquetar, doncs el dia que tornava de Santiago a Barcelona
canviava la norma amb la qual a partir d' aquell dia, la bici per
a viatjar en avió ha d' anar empaquetada. 
Com sempre, el dia que iniciem
el Camino els nervis fan acte de presència amb més o menys
virulència. Surto de Barcelona cap a Sevilla en vol regular al voltants
de dos quarts de d' onze i arribo a l'aeroport de Sevilla a les 12h 10'
( amb 25 minuts de retard degut al vent que tenim en contra, segons el capità).
Em donen la bici i la preparo. Ja que sortir de
l' aeroport per carretera no és
fàcil, doncs està unit a Sevilla per una autovia, pregunto
com arribar-hi amb la bici. Un operari d'una companyia de telèfons
em recomana anar per la via de serveis que és paral.lela a l'autovia,
sense asfaltar, fins trobar la sortida Sevilla Est. Entro a Sevilla, sempre
amb direcció Centre, i arribo a la Giralda (Catedral) i per sort
encara trobo al mossèn per poder segellar la credencial, són
les dues i deu minuts. Veure tants cotxes, edificis i guiris em posa dels
nervis, i intento sortir de Sevilla pel Barri de Triana sempre per carrers
paral.lels al riu ( Carrer Castilla) i en direcció a l' antiga Expo.
A l'antiga entrada de l'Expo, ara ajardinada, passo la rotonda i em situo
a l' autovia direcció Huelva. Al final del parc a mà dreta
hi ha una llera fluvial i a la paret frontal trobo la primera sageta groga,
estic al Camí que porta a Camas, això sí, el caminet
és poc atractiu. A Camas continuo pel carrer principal i m' aturo
a fer una tapeta acompanyada d'una cervesa fresqueta. Retrobo la marxa i
passo per l'ajuntament, l'església parroquial, el polígon
industrial....Camas queda enrera. A Santiponce, seguint el carrer principal,
trobo l' Anfiteatre i les ruïnes romanes, des d'un mirador comtemplo
l' anfiteatre.
Surto de Santiponce travessant la N-630 i agafo un camí de terra
(Camino de servicio de Emasesa, es veu clarament, ja que fa tobogans, és
ample i al teu pas s' aixeca pols) . Poc després, vaig paral.lel
a un reguerol/riu que és el que porta les aigües negres del
poble, el deixo i entro al poble. Continuo cap a l' Ajuntament, la parròquia
i surto del poble pel carrer del Poliesportiu, passo per sobre d'un riu
, el Rivera de Huelva, i arribo a una Venta. Creuo la carretera i retrobo
el Camí. Seguint un marge, vaig pujant i baixant, ara m' acompanyen
les oliveres. Trobo la primera porta d'una finca ramadera. Hi ha toros i
vaques, no els faig gaire cas i continuo pujant per un caminet que, cada
vegada, presenta més pedres, vegetació i dificultats. Arribo
a una carretera molt pedregosa que empalma amb la carretera general, que
amb una prolongada pujada em deixa a l'entrada de Castilloblanco.
A la rotonda, agafo la carretera que anuncia una gasolinera, doncs el refugi
està prop d' ella. A la gasolinera demano la clau del refugi, que
està molt bé, l' únic peregrí del dia soc jo.
Rento la roba bruta, faig la meva higiene personal i, després
no pot faltar la visita general al poble. Hi ha molt llocs per a menjar,
jo sopo a Casa Lucas, davant la Gasolinera.
.....
.... ETAPA SEGÜENT 2a.