Segona Etapa:  CASTILLO BLANCO DE LOS ARROYOS-FUENTE DE CANTOS

                                                                      

Kms.	Kms. Totals	Mitja	Temps	Dificultat	Senyalització- Temps
89	144	12 km/h	7h3'	Mitja/baixa	Bona- Calor moderada

---

Surto de Castilloblanco cap a Almadén de la Plata per la carretera S-185, que fem servir ciclistes i caminants. La carretera, ben asfaltada, no té gaire transit. Les pujades i baixades sovintegen, a uns setze quilòmetres ve el desviament del Camí que s'introdueix en una finca ramadera, jo prefereixo continuar per la carretera fins a trobar la A-450, que em portarà fins a Almadén. Una vegada al poble, en un "súper" m'abasteixo de fruites i aigua. A les oficines de l' ajuntament segello la credencial i passejo per alguns carrers. Un cop recuperat, surto del poble pel camí que passa a la vora de la plaça de "toros", fa pujada. El Camí continua per terres ramaderes, on predominen porcs i cabres. Algun gos, generalment grosset, et fa saber que has de vigilar. Vaig passant per portes de finques que traspasso i que deixo tal com les trobo. Ara el camí es fa una mica més pesat i dificultós. Arribo a la porta de la finca Arroyo Mateos, la porta està tancada però no té posat el candau, la passoi torno a tancar. El Camí continua, passo per un cortijo on no trobo ni una ànima viva. Dos gossos es disputen, amb lladrucs i curses, la major proximitat a mi. Els ignoro i continuo el Camí, ells desisteixen de la persecució. Ara arriba una baixada fins al reguerot, que posa a prova el meu cap, la meva agilitat i, sobretot, els frens de la meva bici. Superat el moment, comença la pujada, és a dir, l' arrossegament de la màquina, ja que el Camí s' enfila i el pis està fatal. Quan s' arriba a dalt cal vigilar les fletxes, doncs no està gaire senyalitzat. A partir d' aquí, el camí es fa més amorós, tot i que s'ha de continuar obrint i tancant portes. La travessa de finques ramaderes continua. Ara el Camí va per una carretera ampla però sense enquitranar. Trobes un monolit " in memoriam" de José L.Salvador, promotor d'aquesta Via. El Real de la Jara ja està prop. Arribo a l' hora de dinar, i dino al Meson la Cochera. Ben dinat i amb nova força, omplo d' aigua i continuo per bon Camí cap a l'ermita de S. Isidoro. Pel camí, trobo "un alcornoque" que m' invità a fer una becaina, no rebutjo la invitació. A les cinc, em poso novament en marxa. Passada l'àrea de descans de l'ermita, agafo la N-630 de pujada. El Camí va paral.lel a ella. Alguns camioners passen tocant-me les alforges, cosa que em posa nerviós, d' altres, més ben intencionats, toquen el clàxon a mode de salutació, però això fa que et desequilibris. No es pot fer res, alguns camioners són així. A l' arribar a Monesterio, la N-630 esta més tranquil.la, i aprofito per tornar a agafar-la fins a Fuente de Cantos que esta a uns 22 kms. Quan arribo intento trobar el refugi, un Sr. Antonio de Zaragoza, em crida la atenció i m' indica on trobar el alberg. L'alberg és privat , val 12 €, però està molt bé. Allà es troba el Centre de Interpretació de Zurbaran, que visito després de rentar-me i fer la bugada, acompanyat de l' Antonio de Zaragoza, Kepa de Deusto i la parella Iñaqui i Lourdes de Lezama. El director del Centre d' interpretació ens va acompanya durant la visita, les seves explicacions, el vídeo, etc. amplien una mica més la nostra pobra cultura pictòrica. Acabada la visita, tots sopem al restaurant del Centre. El sopar és la cirereta: bona taula, bon vinet, bona conversa, no es pot demanar més! Aprofito per demanar disculpes per no poder exposar les fotos que ens vam fer. La càmera i el rodet no es van posar d' acord.

Ultima hora: L'Ass. d'Amics del Cami de Sevilla, recomanen anar des d'Almadén de la Plata fins a Real de la Jara per carretera. Hi ha dificultats per travessar algunes finques ramaderes.

        ETAPES : ANTERIOR 1a..... SEGÜENT 3a