Etapa Desena:    PUEBLA DE SANABRIA  - VERÍN                                             

dissabte 17.07.2004

PERFIL 10a ETAPA


Kms.

Kms. Totals

Mitja

Temps

Dificultat

Senyalització- Temps

94.4

763

14.9 km/h

6h.20'

Moderada

Bona- Calor moderada

.


Ens llevem ben aviat. Ens prenem un suc i una pasta, i parsimoniosament, anem preparant la bici. No cal córrer, l’etapa d’avui s’ha de prendre tranquil·lament. Sortim per la plaça de l’ajuntament (Plaza Mayor), en baixada, i travessem el riu Castro pel pont vell, ja estem a la N-525. En Manel ha decidit abandonar la meva companyia i la carretera, i fer l’entrada a Galícia pel camí. Jo prefereixo fer la pujada, al Padornelo i la Canda, seguint tota l’estona per la carretera N-525. També se, que el camí va seguint la carretera       N-525, primer, pel cantó esquerre, i després, pel cantó dret fins arribar a Resquejo. Arribo a Resquejo i segello la credencial, amb segell vermell amb la creu de Santiago que diu, ” Bar-Tienda Bañao, Parada en el Camino de Santiago”. La dependenta atén en aquell moment a una parella de caminants i els hi prepara uns bons entrepans d’embotits casolans. Tenen tan bona presència que també demano un entrepà de pernil per a mi.Vista de Aciberos El pernil no el tallen primet, però el tomàquet surt del pa per  tot arreu. Recuperat de la gana i el primer esforç, surto de Resquejo i continuo pujant per l’antiga carretera       N-525 cap a el Padornelo ( si agafeu la nova N-525, tampoc cal patir, doncs quasi tothom agafa la nova autovia) . La pujada amb continuat desnivell la faig còmodament, abans del túnel em trobo a un caminat, que en sentit contrari, em desitja bon Camí !!, li retorno la frase amb la mateixa intensitat i voluntat. Era un tal Paco de Sevilla, es veu que al Padornelo va deixar una bona imatge. Paro a fer un temps mort i aprofito per investigar amb els parroquians quin camí és el més convenient per arribar a la Canda. Com no aclareixo res continuo cap a Aciberos per carretera, el traspasso i al cap d' estona arribo a Lubián. Veig un grup de persones i torno a preguntar per la pujada a la Canda, mentre m’indiquen, passen dos ciclistes a una marxa moderada, no m’ho penso i m’afegeixo. Resulta que són José Antonio i Antonio, dos colegues del IES de Campillo (Màlaga), que han sortit de Tarifa i volen arribar a Estaca de Bares. Fa dies que tinc notícies d’ells però pensava que mai els atraparia. Amb la seva companyia la pujada es fa més dolça i en poca estona estem dalt del tot. Ara ja estem a Galícia, a la província de Ourense. La baixada fins a Vilavella la fem en un moment. D'en Manel no en sé res, no dona senyals de vida.Pl. de A Gudiña Quan ens parem a dinar a Vilavella, el truco. Ha tingut mala sort, doncs en la pujada pel camí del Padornelo, a part de equivocar-se, ha trencat una llanta de la bici i ha tingut de trucar a casa per a que el vinguin a buscar. Sort que és de Ourense i en cotxe només hi estarà dues hores. Pobre Manel!, quedem en trucar-nos quan arribem a Ourense. Després de dinar, tots tres decidim anar per carretera fins a A Gudiña. Així ho fem, i a mitja tarda, ja hi som. Parem a fer un suc i volem continuar cap a Laza pel camí, però vet aquí, que el destí ens té preparada una sorpresa. Parem a inflar rodes en una gasolinera que hi ha a la sortida del poble i continuem la marxa per carretera. Una bona baixada d'uns quants quilòmetres i el camí no apareix en lloc. Ens hem equivocat, i en lloc d’anar com teníem pensat, a Laza pel Camí, estem anant a Verín per carretera. I ara, quí torna ?. Estem a més de 12 Km. de A Gudiña . Alberg de Verín Total, ara pugem i ara baixem, i a les 18 h 30’ estem a l’estació de autobusos a Verín. Mala sort, cada dia hi ha molts autobusos que fan la línia Verín – Laza, però avui és dissabte, i a aquesta hora no en surt cap. Preguntem per poder llogar una furgoneta que ens porti a Laza, però no, no és el dia... Demanem per l'alberg dels peregrins i el trobem aprop de l’oficina d’informació turística. L’ alberg una passada, un hotel estrellat (de moltes estrelles) i tot per a nosaltres tres. Ens rentem i arreglem una mica, i voltem pel poble. Verín és un poble important, ric amb aigües minerals, turístic i amb molt bons restaurants. Aprofitem totes aquestes circumstàncies, passejant, admirant i celebrant l’equivocació amb un sopar mariner.

 

            i    ETAPES: ANTERIOR 9a...... SEGÜENT 11a.