Novena Etapa :   TÁBARA - PUEBLA DE SANABRIA                                              

Kms.	Kms. Totals	Mitja	Temps	Dificultat	Senyalització- Temps
87.7	763	13.8 km/h	6h.17'	Moderada	Bona - Calor moderada

---

La sortida de Tábara la trobem una mica conflictiva, alguns caminants i nosaltres mateixos ens equivoquem. Trobo a faltar una senyalització més correcta. Ara a pilota passada, agafaria la carretera que va a Pueblica de Valverde fins passat el quilòmetre onze. Allà s’acaba la pujada i la carretera gira a la dreta. A la seva esquerra surt un camí, que a pocs metres, enllaça amb el Camí i les fletxes es normalitzen, prop del desviament hi ha un anunci i un arbre. Immers en el Camí, enmig d’una frondosa devesa, ens dirigim a Bercianos de Valverde. Aquest tros del Camí és molt maco. Admirant les vistes ens despistem i, en lloc d’anar cap a Berciano, seguim recte i arribem a Villanueva de les Peres. L’error resulta ser un encert, doncs, des d' allà agafemr la carretera en pujada fins a Santa Marta de Tera. A Sta. Marta ens prenem un cafè i una pasta, el pa encara no ha arribat al poble. Com de costum, passem per l’església, ens fem unes fotografies i segellem la credencial amb un segell nou, tot i que, el mossèn, diuen, té el segell més vell de la Via de la Plata, però ell no hi és i no podem esperar a que torni. Sortim de Santa Marta per un camí que, en un principi va paral.lel a la carretera, poc després de deixar Camarzana de Tera a la nostra dreta, passem el pont i ara circulem a mà esquerra del riu, travessem un canal i arribem a Calzadilla de Tera, com no ! . Poca estona després arribem a Olleros de Tera, i aquí deixo el camí i agafo la N-620. En Manel que fins aquest moment m’acompanya decideix continuar pel camí. Després de tornar a travessar el riu, a mà esquerra surt una carretera estreta que em porta a Villar de Farfón. En aquest tram, que uneix Villar amb Rionegro, trobo que està poc senyalitzat, es troben poques fletxes. Arriba un moment que no sé ni on sóc. Per sort, veig una senyal molt petita dins d'una altra senyal que anuncia número d’ un “coto“. Amb alegria, arribo al poble, per cert, el riu Negre està molt concorregut, la majoria de joves del poble es banyen alegrement en una mena de platja fluvial. Jo em paro en un bar del poble a fer una cervesa i a carregar d'aigua. Pregunto per en Manel, però em diuen que no l’han vist passar. A partir de Rionegro del Puente, i tenint en compte que el camí va seguint la carretera, agafo aquesta ultima fins a Mombuey. Quan arribo a Mombuey em dirigeixo a l’alberg, que el trobo animat, hi ha tres noies i un xicot. No em fa gaire el pes, i com encara la tarda és llarga me'n torno a la carretera. En un bar de la carretera torno a trobar a en Manel. Amb l’últim xarrup de cervesa decidim anar per la N-525 fins a Puebla de Sanabria, donat que el camí la segueix més o menys. Ara, una altra vegada en companyia, els quilòmetres passen més ràpids. Superem Valdemerilla, Cernadilla, San Salvador de Palazuelo, Asturianos, Remesal, Otero de Sanabria i a les l8’30 hores arribem a Puebla de Sanabria. Ens dirigim a l’ajuntament i allà trobem allotjament. Hi ha tres matalassos a terra i un parell de lliteres. Aquesta infrastructura és manifestament insuficient , però ens ho fem anar bé. La resta de la tarda       l' aprofitem per a visitar el castell i una exposició sobre litografies antigues, molt interessant, i el sopar al Mesón Remate, per cert, la relació preu qualitat, molt correcta. Anem a dormir aviat, doncs demà ens espera l’etapa reina.

 

      ETAPES: ANTERIOR 8a...... SEGÜENT 10a.