Etapa Sisena :    CARCABOSO-FUENTEROBLE DE SALVATIERRA

                                                                                  

Kms.	Kms. Totals	Mitja	Temps	Dificultat	Senyalització-Temps
86.6	488	11.3 km/h	7h 39'	Mitja-baixa	suficient- Calor moderada

Seguint els consells de la Sra. Elena, surto de Carcaboso per la carretera cap a Valdeobispo, només són quatre quilòmetres. Passo el poble i continuo per carretera, a uns 400 mtrs. ve un desviament cap a una ermita, s’ha d’agafar tot i que fa pujada.Aquesta és forta però curta. Una cop ets a dalt, la carretera planeja fins a “Venta Quemada”. Paro una estona, només uns gossos desconfiats em fan companyia. Allà i en direcció a Caparra, el cordel ( via pecuaria) és ample i està ben senyalitzat, a partir d’aquí fins Aldeanueva no té pèrdua, ja que tota l’estona vas limitat per tanques de finques. Arribo a Caparra, el sol de la tarda no molesta i faig una visita una mica més tranquil·la. Els encarregats del Centre de Interpretació de Caparra m’informen que tenen cafè i aigua fresca. Com que vull aprofitar la tarda pedalejant una mica més, deixo la visita al Centre per una altra ocasió; ara penso que va ser un error. Arriben un parell de bascos de Usùrbil (Guipúscoa), els faig una foto que mai rebran, ja que estaven en el rodet
que es va fer malbé a Salamanca. Els demano disculpes. El Camino deixa Caparra i s’embruta, s’ha de vigilar. Hi ha matolls i arbusts. Quan trobo la carretera de servei del Canal la segueixo fins a tornar a trobar la N-630, prop de Aldeanueva. A Aldeanueva del Camino omplo d’aigua els dipòsits en una font que trobo en una plaça plena de persones que xerren despreocupadament. Un senyor gran se m’apropa.- De donde és Vd. ?  -De Tona , un pueblo que hay cerca de Vic.- Hombre,... yo la conozco, pues estuve trabajando en Manlleu, Ripoll y Camprodon, en una compañia eléctrica. Así que Catalán..., pues mire aún me acuerdo. “ Setze jutges d’un jutjat ......................, i va recitar una altra dita de no se qui. Molt bé, molt bé ...a mode de felicitació, vaig respondre. Y qué tal le va la bicicleta? Parece muy cara, no ?.- No es barata, no !. Voy para Santiago de Compostela y vengo de Sevilla. -Caray , caray... El grup de persones que assistien a la conversa no perdien detall .... -Aún le falta mucho, oiga !!! le deseo suerte en el Camino. Va ser el seu acomiadament. Refrescat per l’aigua i la conversa continuo el meu camí cap a Baños de Montemayor, en tot moment agafo la carretera, deixo la província de Càceres i entro en la de Salamanca, una mica abans d' arribar al poble de Puerto de Bejar, que no hi entres, el deixes a mà dreta. Ara el Camí que continua ben senyalitzat, va baixant fins que passes el pont sobre el riu “ Cuerpo de hombre “. Ara passes per una carretera asfaltada que paral·lelament acompanya al riu, durant uns sis o set quilòmetres . Deixes la carretera i continues pel Camí, que es fa difícil i costerut, ara toca empènyer la bici una estona. Arribes a Calzada de Bejar.   Els geranis estan atapeïts de flors ( foto esquerra),i unes dones cusen i xerren a la porta de casa . Deixo enrera el poble i continuo pel Camí fins a Valverde de Valdecasas , de pas aprofito per contemplar els miliaris que trobes pel camí , i descobreixo que un miliari correspon a uns 1480 mtrs. Sense adonar-me passo Valverde i Valdecasa. Des de Valdecasa fins a Fuenterroble de Salvatierra vaig per la carretera. A l’alberg de Fuenterroble trobo hospitalitat i serveis. El Mossèn D. Blas acompanyat d’alguns hospitalaris de diferents països, netegen els estris dels cavalls, doncs l' endemà fan una romeria molt important i cal anar ben presentat. La rentada de la roba i la neteja personal m'ocupen tota la tarda. El sopar el fem i mengem tots junts en germanor. Aquest D. Blas es tot un personatge.

      ETAPES: ANTERIOR 5a...... SEGÜENT 7a.