LUBIAN - VILAR DO BARRIO

Dia: Diumenge 10.07.2005.

Total 87 Km. 

Durada total aprox. 6h 48'

Dia: esplèndid, un xic calurós

 

Aquest matí, ens hem aixecat mes tarda. Tota la nit ha estat fent un fort vent, la roba que vam rentar ahir tard, l'hem hagut de buscar pels camps de l'al voltant de l'alberg. Finalment assolim sortir de Lubián a les 7 h 30’. Tornem a agafar la N-525 vella per la qual pugem la Portilla de la Tanca amb clau.ESTEM A GALÍCIA+S'ACABA LA PUJADA DE LA RESQUEIXADA Una bona baixada i ja estem a Orense (Galícia). Aviat vam deixar enrere a Vilavella i vam començar a pujar. Primer suau fins que superem O Pereiro, a partir del poble comença la pujada a O Cañizo, no és una pujada forta i aviat la superem. Continuem per la carretera N-525 fins a A Gudiña, arribàvem a mitjan matí. Parem a prendre un entrepà i una cervesa. Aquí tornem a agafar el Camí. Des de Gudiña el Camí coincideix amb una carretera asfaltada i de bon pis. La carretera, no transitada, puja moderada però contínuament. Es fa de pregar però vam arribar A Venda Teresa. Seguim per carretera fins a Venda Capela, el pantà sempre ens queda a la nostra dreta. Les pujades i baixades es continuen alternant. Per un pont passem a l'altre costat del pantà, poc després arribem A Campobecerros. Novament de pujada ens dirigim a Porto Camba, és un poble típicament gallec. Seguim pujant, per carretera, fins a arribar a la creu de Milladorio. Aquí el Camí deixa l'asfalt per via terrosa, la qual baixem fins a Laza. El Laza, arribàvem aproximadament a les dues i vam parar a esmorzar en un restaurant del poble. Vam menjar bé. Com la tarda era un poc calorosa, quan passàvem el rio Támega, vam decidir parar a descansar. Acollits per l'ombra dels seus arbres de ribera, ens dormim fins a les 17’30. A aquesta hora, vam decidir pujar la Resqueixada. Sabem que és una forta pujada de gairebé 12 km. amb algun “replanell”. Amb aquesta mentalitat vam passar Soutelo Verda, té aquest poble un nom molt apropiat, i Tamicelas. A partir d'aquí comença la història. Raquel, com sempre, amb la seva pedalear fàcil i còmode, aviat es va allunyant de Dolors i del meu. Cal dosar les forces. En alguns trams no superava els 5 km/h. A mitjan pujada, a mà esquerra, es troba un font i una zona de descans. Vam parar Dolors i jo, ens refresquem a consciència. L'aigua estava de mort.BAR DE LES PETXINES Uns senyors que gaudien de l'ambient, ens animen “ja us queda poc, i la pujada no és tan forta com la qual heu fet”. Perfecte, pensava jo. Efectivament el port semblava s'anava acabant. A partir del Km. 13 de pujada des de Laza, la carretera se suavitza a poc a poc. Així vaig arribar A Alberguería, la Dolors m'havia “abandonat” a la meva sort. En Albergueria, foto en el bar de la conquilles. Jo tenia altres necessitats i vaig esperar a Raquel i Dolors a la part alta de l'alt de la Albelgueria. La visió, de valls i muntanyes era estupenda des d'aquella altura, la tarda ajudava, tenia una atmosfera neta i la vista podia arribar bé lluny. Una vegada junts, vam iniciar la ràpida baixada fins a Vilar de Barri. Arribàvem al seu alberg a les 20h15’. L'alberg estava tancat i les claus les hi havien dut uns belgues que estaven sopant. Ens repartim en la seva recerca pels bars del poble. Trobats aquests, ens van donar les claus i ens vam poder acomodar tranquil·lament. Sopem en un bar que hi ha davant de l'alberg. Per cert molt bé.