Dissabte dia: 9.7.2005

Total recorregut  96 Km

Dia perfecte per a fer carretera- bon temps      (Enllaç 9ª.Etapa 2004)

 

 

Sortim com sempre amb l'alba i amb alguna cosa en l'estómac. Deixem l'alberg, baixem al poble i decidim agafar novament avui, carretera. Per a això, agafem la N-631 cap a Otero de Bodas, la seva continuïtat ens durà fins a Mombuey. El llaneo de la sortida del poble, aviat es converteix en una suau però mantinguda pujada. El matí fresc i la carretera tranquil·la, convidaven a pedalejar amb comoditat. A poc a poc ens anem acostant al Portell de Sazadón de 820 m. d'altura. Quan anem coronant, a la llunyania, veiem les llums intermitents d'un cotxe de la policia. S'havia produït un accident. Arribàvem al lloc un poc després que l'ambulància. Els sanitaris s'esforçaven reanimant a un accidentat, un guàrdia civil, consolava a l'altre acompanyant, millor parat, per fortuna. Com el panorama no pintava bé, vam decidir seguir el nostre Camí. A mig matí arribàvem a Mombuey. Aprofitem la parada per a esmorzar. En Mombuey, agafem la N-525 . La N-525 no duu tràfic des que funciona la Autovia, que va més o menys paral·lela . La carretera ens motiva. Bones i llargues rectes són superades camí d'Asturianos , Otero de Sanabria i per fi, Pobla de Sanabria. Finalment vam decidir no entrar en la Pobla i continuar per carretera cap a Resquejo. En Resquejo, vam dinar en la porta d'un restaurant que es troba a la sortida del poble,a mà esquerra. Volíem dinar fora per a no deixar soles les bicis. Al final un senyor que havia treballat tota la seva vida a Barcelona i que ara vivia allí, ens va donar una mà i va convèncer al cambrer perquè ens servís en la terrassa. Mentre ens servien, arriba un autobús ple de portuguesos que amb pas lleuger s'introdueixen en el restaurant, tenien fam. Aquest detall, ens va fer perdre un temps, que bé vist no ens va venir malament. El Sr. De Barcelona, ens va estar explicant un poc les seves anades i vingudes per aquesta vall de llàgrimes. Després del bon dinar, agafem les bicis i en la primera ombra que vam trobar, prop de la carretera, ens parem a fer la migdiada. A la 17 h. comencem a pujar la Portilla de el   Padornelo. A les 18 h 15’ arribàvem a Lubian, ja estàvem prop de l'entrada a Galícia. En l'alberg havia una parella de daneses, mare i filla, feien el Camí a peu, des de La Pobla de Sanabria fins a Santiago. Sopem en la casa rural que hi ha prop de l'alberg que la regenta un matrimoni jove. El sopar el reguem amb una bona ampolla de vi, se la devia a les noies.  Estàvem contents, Galicia estava a tir de pedra i havíem aguantat molt bé una etapa que encara que no la podem considerar-la  com molt dificultosa, tampoc va ser còmoda.