CARCABOSO-FONT ROBLES DE SALVATIERRA 

Atomic AntAtomic AntAtomic AntAtomic AntAtomic AntAtomic Ant

Recorregut total: 89 Km.

Temps invertit: 7h 40’- El dia no gaire calorós.

06/07/05 Dimecres                     (Enllaç Etapa 6a. del 2004) 

 

Esmorzem unes fruites en el bar Pacense, i, vam començar a pedalejar. Són la 6h 30´ quan començàvem l'etapa del dia. Per carretera,( recomanat pels ciclistes ), vam arribar a Valdeobispo. A uns 500-700 m.del poble, abandonem la carretera que portem i agafem en forta, però curta pujada, la carretera més estreta que va a l'ermita de Valverde. Ara, la carretera planeja prou, com per poder avançar amb rapidesa. Parlant, parlant vam arribar Venta Quemada.BEN VAL UNA PARADA-CIUTAT ROMANA DE CAPARA Aquí deixem la carretera i la canviem per un ample "cordel" (antiga canyada de la Mesta), i novament,  canyada i calçada es superposen.  La devesa, ens cobreix amb les seves ombres, ens dona frescor i ens protegeix d'equivocacions a pesar dels pocs senyals que anem trobant. L'estretor del cordell ens anuncia que estem prop de Caparra. Caparra, és, en aquesta època un lloc solitari, però les seves ruïnes ens indiquen que no sempre va ser igual. Visitar les seves instal·lacions, i passar pel mig del seu arc, bé val un viatge. Cada any que passo, trobo a voluntaris que netegen i ordenen amb alegria i desinterès les excavacions. Fetes les fotos de rigor, vam travessar la carretera i vam prosseguir pel camí. ENTRADA EN LA PRV. DE SALAMANCA+ PUERTO DE BEJARL'estretor que arbustos i males herbes produeix, ens condicionen i ens obliguen a anar amb compte, sobretot amb les alforges. Cal travessar “portelas” i algun que altre rierol. Això s'acaba, quan tornem a agafar la carretera de servei del canal. De nou arribem a la N-630, ara la seguim un petit tros. Arribem a un nus de carreteres, autovia etc.… Nosaltres vam agafar la carretera antiga, vam girar a la dreta, vam passar a l'altre costat de la autovia per un pont, i per la carretera antiga arribem a Aldeanueva del Camino.Des de  Aldeanueva del Camíno fins a Baños de Montemayor, vam agafar la carretera. A uns dos km. de Aldeanueva, ens parem a menjar un entrepà de pernil en un restaurant a peu de carretera. En Baños, poble de turisme termal, reposem aigua, sucs i vam beure de la seva font, quina aigua!. Per cert, asseguts en la seva font, ens trobem per primera vegada a Santiago i a Porfirio, dos col·legues i companys de ruta, que juntament amb Carlos, ja no ens separarem fins a arribar a Santiago. Refrescats, vam seguir per carretera cap a Port de Béjar. Aquí deixem Càceres i entrem a Salamanca. Porfirio i Santi van pujar fins al Port per la calçada romana que és per on va el Camí. Nosaltres, avançats, ens parem a esmorzar en un restaurant que fa cantonada a la entrada del poble.CARRER DE CALZADA DE BEJAR Dos il·lustres dames, madura, ho mantenen viu. Mentre donavem compte del dinar, arriben Santi, Porfirio i Calos. Al mig dia, de juliol, ja se sap,calors i poca activitat, però con venia baixada, vam prosseguir la ruta fins a les ribes del riu, Cuerpo de Hombre. Pel seu pont de la Malena el vam travessar. Les seves ribes estan molt aprofitades per infinitat de plantes, arbustos i arbres de ribera ( bosc de ribera). Aquesta fragància, ens posava difícil trobar un lloc adient a les nostres intencions de fer una becaina. Finalment trobem un clar i ens apalanquem en ell. Al costat del riu s'estava prou fresc, llencen les esterilles al terra i quan agafàvem el son, arriben Carlos, Santi i Porfirio. Ara, ja hi som tots. Repartits els llocs, descansem una bona estona. La tarda i els capbussons de Santi en el riu, ens desperten. Calia seguir cap a Calzada de Béjar, que no està gaire lluny. Per carretera arribem al poble. Fem les fotos de rigor, omplir les cantimplores d'aigua en la seva font i seguim el Camí, ara,  cap a Valverde de Valdelacasa. Aquí ens hem dividit en grups, jo acompanyo a Porfirio, els altres no se com van, la veritat és que van davant nostre. De Valverde a Valdelacasa, agafem la carretera. En la sortida de Valdelacasa ens tornem a ajuntar tots i així arribarem a l'alberg, que Don Blas, cura rector, regenta, manté i engrandeix. L'alberg de Fuenterobles de Salvatierra estaba molt concorregut D. Blas tenia a una treintena de nens sudamericans passant uns dies. A les onze ja dormíem.